JULIOL DE MÚSICA I POEsIA
BALAGUER 2026
Presentació
Qui ho havia de dir, quan quatre amics cantaires i lletraferits es van constituir en l’associació BADAPAS-Iniciatives culturals, que el cicle Juliol de Música i Poesia de Balaguer arribaria enguany a la seva 15a edició. Han passat molts anars amunt i avall, moltes calorades, moments de dubte pel futur, ensofatades per allunyar els mosquits, cants d’ocells enmig dels concerts, maldecaps per confeccionar el trencaclosques de la programació, moltes portes trucades per aconseguir fons, paperassa per a les subvencions…
…però també el suport del teixit social i econòmic balaguerí, de les seves institucions polítiques, la resposta del públic, les converses a la fresca després dels concerts i, sobretot, els moments emocionants que toquen el cor a través de les notes i les paraules; ampliar l’intel.lecte, els coneixements i també engrandir la nostra motxilla de moments únics i intransferibles.
15 anys són motiu de festa grossa i per això hem volgut fer una edició que reculli la tradició dels Juliols i també obrir noves finestres al futur.
Inaugurem amb un espectacle 100% lleidatà: un homenatge al poeta Guillem Viladot (1922-1999), guiat pel rapsode Xavier Hidalgo que il.lustrarà amb música interpretada pel Quartet Teixidor. Com sempre, a l’església de St. Domènec.
Continuarem amb un espectacle petit i gran alhora: “La traviata da camera”, una adaptació de l’òpera de G. Verdi, que porten a escena 3 cantants, una actriu i un pianista, però que desfermen un mar d’emocions a través de la música i la paraula. Aquest espectacle es podrà gaudir al Teatre Municipal i s’afegeix a les activitats de celebració de la Festa Major d’estiu.
I anant ja cap a Les franqueses, el tercer concert recull, íntimament, una mirada sobre la música i la literatura de la península Ibèrica, la pell de brau. La mezzo portuguesa afincada a Catalunya Helena Ressurreiçao cantarà i recitarà poemes tradicionals castellans, catalans i portuguesos amb l’acompanyament a la guitarra de Bernardo Rambeaud.
Per acabar aquesta edició, una mirada a la persona i l’obra de Pau Casals, de qui celebrem enguany els 150 anys del seu naixement. Serà de la mà del Quartet de Camerata XXI, de l’actor Pau Ferran i de la direcció escènica d’Iban Beltran. Hi descobrirem els primers passos del mestre d’El Vendrell, potser el període més desconegut de la seva trajectòria. “Casals, un cant per la pau”, un espectacle visualment molt atractiu que és apte per a tots els públics.
Així doncs us convidem a venir, a escoltar, a gaudir, a compartir i a ser cada cop més nombrosos; digueu a veïns, amics i coneguts que Balaguer és el lloc on la Poesia i la Música fa 15 anys que passen l’estiu plegats.
Roger Padullés, director artístic
diumenge 5 DE JULIOL | SANT DOMÈNEC
Diumenge 12 DE JULIOL | TEATRE DE BALAGUER
LA TRAVIATA. DA CAMERA
UN CANT A LA VIDA, A LA JOVENTUT I A LA LLIBERTAT
Núria Vilà, soprano - Violetta Valery
Marc Sala, tenor - Alfredo Germont
Joan Garcia, baríton - Giorgio Germont
Neus Pàmies, actriu - Annina
Alan Branch, piano
Barbara Flores, direcció escènica
Roger Padullés, dramaturgia i adaptació
Música: G. Verdi
Poesia: F. M. Piave / R. Padullés
diumenge 26 DE JULIOL | les franqueses
Casals, el cant de la Pau
en motIu del 150è ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE PAU CASALS
Iban Beltran, dramatúrgia i dir. escènica
Jordi Cornudella, composició i arranjaments
Eudald Ferré, escenografia
Carles Pitarch, il·luminació i so
Albert Rué, suport audiovisual
Marta Escobar, disseny gràfic
Pau Ferran, actor
Quartet de Camerata XXI:
Albert Carbonell, violí
Guillem Cabré, violí
Elena Martínez, viola
Jaume Fraga, violoncel
Música: P. Casals, J.S. Bach, E. Granados, E. Toldrà, J. Garreta, C. Saing Saïents, M. Ravel.
Poesia: Dramatúrgia de Iban Beltran
SUPORT INDISPENSABLE
Volem expressar el nostre sincer agraïment a les institucions i empreses locals pel seu suport. La seva implicació i confiança han estat imprescindibles per fer possible aquest projecte i continuar fent créixer aquesta proposta cultural tan singular.
Sense el seu acompanyament, no seria possible mantenir una programación compromesa amb la qualitat i amb el desenvolupament social i econòmic de la nostra comunitat.
Gràcies per fer-ho possible!
Amb el suport de
Patrocinadors
Col·laboradors
Balaguer sorprèn
MONESTIR CISTERCENC de SANTA MARIA DE LES FRANQUESES • BALAGUER
El monestir va ser fundat l’any 1186 per la comtessa Dolça de Foix, vídua d’Ermengol VII, comte d’Urgell. El seu fill Ermengol VIII d’Urgell va fer donació d’unes terres al marge dret del Segre, aigües avall de Balaguer. El monestir va ser adscrit a l’orde femení del Cister. El cenobi va tenir uns primers anys d’expansió fins al segle XIII, quan va adquirir importants drets i propietats. A partir del segle XIV va començar un procés de decadència que va durar fins al 1474. Aleshores va ser suprimit pel Papa Sixt IV i els béns del monestir van ser lliurats a l’abadia de Poblet, moment des del qual el monestir va passar a ser-ne priorat. L’any 1700 el monestir va ser venut a mans privades i va ser utilitzat com a habitatge, quadres i magatzem. L’any 2003 va ser adquirit per l’entitat Identirama, amb el designi de recuperar-lo i dedicar-lo a espai públic amb vocació pedagògica. L’any 2014 el monestir i les terres que l’envolten es van cedir a l’Ajuntament de Balaguer, amb el compromís de dur a terme el Parc Cultural al seu entorn. Escau incloure’l a la Ruta del Cister.
L’església, dedicada a la Mare de Déu, és una típica construcció cistercenca, començada a construir al darrer quart del segle XII i acabada al segle XIV. S’inclou en l’estil romànic de transició i respon als cànons que marca l’estil cistercenc. L’edifici és de planta de creu llatina amb volta de canó, apuntat a la nau i semicircular al creuer. La capçada està formada per un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera i il·luminat per tres finestres de doble esqueixada. En el transsepte s’obren dues absidioles que no es manifesten a l’exterior, però que a l’interior formen una capçalera de tres absis. L’edifici té tres portes, una de les quals facilita l’accés al claustre. El cenobi disposa d’altres elements d’il·luminació: la important rosassa situada al mur nord i el finestral, aquest ja gòtic, que s’obre a la façana principal de l’edifici. La coberta, feta de lloses, es disposa en quatre nivells i a dues aigües. De l’antic monestir resten el temple, el celler, les estructures i paviments de bona part del claustre i un forn de ceràmica.
El monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses és un orgull per a la ciutat de Balaguer i per a la comarca de La Noguera. L’any 1984 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L’any 2009, Identirama, SA, societat que havia adquirit les Franqueses a fi de protegir-la de la degradació que estava patint, va cedir l’usdefruit sobre el temple a la Parròquia de Santa Maria de Balaguer i l’any 2014 feu donació de la propietat a la Paeria de la ciutat
RECORREGUT PER LES MURALLES
El PARC HISTÒRIC I CULTURAL
Els àmbits de temàtica cultural del Parc es composen els espais següents:
El Camí de la Poesia, que discorre des de la masia que ha de conformar el futur espai d’acollida, a l’est del monestir, fins endinsar-se en el bosc de ribera.
S’hi reprodueixen una cinquantena d’obres poètiques d’alguns dels principals poetes en llengua catalana (Jacint Verdaguer, Joan Maragall, J.V. Foix, Pere Quart, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal…).
En l’extrem més oriental, el camí tomba en direcció nord. En aquest indret, la cançó pren el relleu a la poesia. Cançons tradicionals catalanes es combinen amb cançons d’autor.
L’Espai de la Sardana, situat al sud del camí de la poesia, que recull un ample testimoni de persones molt diverses que han expressat la seva admiració per la nostra dansa tradicional (des Josep Pla, passant per Pau Casals, Antoni Ros Marbà o Pere Casaldàliga, entre molts d’altres).
PLAÇA MERCADAL.
Balaguer té un dels mercats més grans i complerts de les nostres terres amb més de 130 parades i 800 anys d’història. Un símbol més de vitalitat i dinamisme, propi de la ciutat. Tots els dissabtes de l’any, durant el matí a la Plaça del Mercadal.
EL PLA D’ALMATÀ.
JACIMENT ARQUEOLÒGIC ÀRAB
És una zona extensa situada a l’oest del Santuari del Sant Crist. En ella s’hi van establir els àrabs quan van arribar a les terres avui catalanes pels vols del 713 – 715. És un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya.
Horari: De dilluns a dissabte de 10 h a 14 h i de 17 a 19 h Diumenges i festius de 10 h a 14 h Tancat el 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua
CASTELL FORMÓS
El castell de Balaguer és conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana. En coneixem la data de fundació gràcies a l'historiador Ibn Hayyan, que recull el relat d'Isa b. Ahmad al-Rasi referent als fets que passen a la Marca Superior d'Al-Andalus l'any 284 de l'Hègira (897-898 dC): "Isa b. Ahmad informa: en aquest any del senyor de la Frontera Superior Lubb b. Ahmad al - Qasi va atacar el castell d'Aura, a la demarcació de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el comte d'aquesta regió, Anqadid ibn al-Mundir (Guifré el Pelós), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i aquest dia, en lluita, va donar a l'usurpador Anqadid un cop del qual va morir pocs dies després. Déu va posar de manifest en ell el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunyer, - al qui Déu maleeixi - va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes de Ramadà (octubre del 897dC), va començar Lubb b. Muhammad la construcció del hisn Balagi (castell de Balaguer), en els districtes de la llunyana Lleida."
A mitjan segle XI , s'edificà en el seu interior un palau que es decorà amb refinats ataurics realitzats sobre guix i policromats. El programa decoratiu principal es basa en motius vegetals i geomètrics, però també s'hi desenvolupen frisos epigràfics on es llegeixen fragments de l'al-Corà i motius zoomorfes com una harpia dotada de mans o un ocell.
Poc sabem de la distribució de les estances del palau, tret que una alberca regaria una zona enjardinada propera a una galeria d'arcuacions polilobulades i profusament decorades que miraria cap a la zona del riu Segre.
Amb la conquesta de principis de segle XII els comtes d'Urgell van ocupar l'antic palau i el convertiren en la seva residència. Al segle XIV s'hi realitzaren grans obres de reforma que comportaren la conversió de tota la zona nord en un gran jardí regat per canals d'aigua de ceràmica construïts a base d'alicatats i rajoles fabricades per artesans moriscos a Manises-Paterna, que donaven als nous espais un aire de continuïtat estilística amb l'antic palau andalusí.
El castell de Balaguer va ser destruït l'any 1413 arran de la guerra entre el darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat i el rei Ferran I d'Antequera.
MUSEU DE LA NOGUERA
Plaça dels Comptes d’Urgell, 5 — 25600 Balaguer — Tel.: 973 445 194
Horari: De dilluns a dissabte de 10 h a 14 h i de 17 a 19 h Diumenges i festius de 10 h a 14 h Tancat el 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener i Dilluns de Pasqua
bar · juliol
Vine amb temps i gaudeix del bar · juliol, un espai lúdic i de conversa a l’aire lliure on tot harmonitzant un beure i un tast prepararàs el teu esperit individualment i col·lectiva per assaborir a fons les músiques i les paraules entre les seves pedres.
