CANTO LA LLUITA ... I L'AMOR
En motiu del centenari de la mort de Joan Salvat Papasseit
Cor de Cambra del Palau de la Música
Bernat Cot, direcció escènica
Marc Pujol, rapsode
Mateja Zenzerovic, acordionista
Xavier Puig, direcció musical
Ara fa cent anys moria ben jove un dels poetes més populars de la literatura catalana. Joan Salvat-Papasseit fou l’únic d’extracció no burgesa, com va reivindicar en la seva obra. Figura marginal i anti-acadèmica, allunyada dels cercles literaris noucentistes, va predicar la valentia i la sinceritat dels poetes, amb un avantguardisme que trencava amb l’ordre establert.
El concert reivindica la seva figura a través dels poemes musicats per compositors ben diversos, des de Manuel Oltra fins a Joan Manuel Serrat, passant per Xavier Sans, Feliu Gasull o Carles Prat, amb una estrena d’Anna Campmany. Un concert on la poesia de Salvat s’entrellaça amb la música coral catalana dels darrers temps. I amb la pinzellada sonora de l’acordió, instrument que ens transporta al port i el mar, que tant van marcar el poeta des de la seva infantesa. Així com la seva obra, amb el Nocturn per a acordió... o tot el recull de L’Irradiador del port i les gavines.
Mentre ideològicament transità de afiliacions molt radicals a posicions més conservadores, la seva poesia evolucionà de la reivindicació de la lluita i el futurisme a la idealització de l’erotisme i l’amor. Aquesta poesia és la què provablement ha estat més coneguda i musicada, i la clau de la seva popularitat. Aquella que ell confessà haver escrit “mullant la ploma al cor, esbatanat” i que ens arriba a través de músiques que ha inspirat al llarg de diverses generacions.
Xavier Puig Ortiz
Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
MÚSICA
Sants, Montllor, Gasull, Otra, Puig, Serrat, Oltra, Campmany, Bonal
POESIA
Joan Salvat-Papasseit