canto no la rosada
Classicisme català desconegut i el mite de Lucrècia
Albert Mestres, dramatúrgia i direcció
José Menchero, espai escènic
Neus Pàmies, actriu i cantant
Quartet La Diamantina
Ignacio Ramanal, violí
Sara Balsach, violí
Arabel·la Fernández, viola
Glòria Coll i Domingo, violoncel
Després dꞌun treball dꞌinvestigació profund, el Quartet La Diamantina rescata la música dels germans Pla, de Josep Teixidor i de Francesc Queralt per posar-los a dialogar amb la poesia dꞋIsabel Comte i Joan Ramis. Mentre les idees de la Il·lustració sꞌescampaven pels cafès de París, de què tractava la poesia que sꞌescrivia a casa nostra? En el temps en què Mozart triomfava a Viena, quina música sꞌescoltava a Catalunya?
Música
Els Pla van ser una destacada família de músics catalana del seu temps. Tots tres germans, Joan Baptista, Josep i Manuel, van néixer durant el primer quart del segle XVIII. No podem assegurar quins dels tres germans van compondre les dues primeres obres del repertori que hem escollit, ja que les fonts són ambigües. Es tracta dꞌuna música que es troba plenament als corrents estilístics de l'època, sobretot lꞌestil galant. Tots tres germans van fer la seva carrera com a compositors i intèrprets a les principals corts europees (Portugal, Anglaterra, França, Itàlia, Alemanya i Espanya) a l’època del rococó. Joseph Teixidor i Barceló va néixer als volts de 1750 probablement a Seròs, al Segrià. Va ser compositor, organista i musicòleg. Si bé es desconeixen les dades de la seva primera formació musical, és molt probable que fos alumne dꞋAntoni Soler. Va ser organista en diferents capelles a Madrid, fins a la guerra de la Independència. Teixidor, juntament amb altres músics, fou forçat a dimitir, ja que no era afí al nou govern. El conjunt de sis quartets de corda de Teixidor són els únics preservats del patrimoni català i tenen un gran valor musical, amb una força expressiva que anuncia el romanticisme. Van ser escrits abans del 1801, data de publicació de l'únic quartet que va veure la llum en vida de lꞌautor.
Francesc Queralt, nascut el 1740 a les Borges Blanques, va ser compositor, mestre de capella i organista. Format, possiblement, a lꞌescolania de la catedral de Lleida, va arribar a ser mestre de capella de la catedral de Barcelona. Inscrit de ple en el classicisme, de la seva variada obra religiosa en sobresurten diversos oratoris, com ara Daniel en Babilonia (1777) o Oratorio dels dolors (1794), de la qual n’hem adaptat lꞌobertura per a quartet de corda i soprano.
Poesia
Joan Ramis i Ramis (1746-1819) és el poeta més important en llengua catalana del neoclassicisme. Com que la major part de la seva creació pertany al període de la Menorca britànica, es va poder desenvolupar amb una llibertat que a lꞋEspanya contemporània no era possible. N’hem seleccionat dos monòlegs de la seva Lucrècia i dos poemes galants.
Isabel Comte i de Sagarriga (1632-1653) és una de les poques poetes en llengua catalana de l’època moderna. Encara que molt anterior al neoclacissisme, el seu llarg poema sobre la primavera, avançat al temps per la concepció de la naturalesa, esdevé un bon contrapès dramatúrgic a la figura de Lucrècia.
MÚSICA
Germans Pla, Josep Teixidor, Francesc Queralt
POESIA
Joan Ramis i Ramis (1746-1819) i Isabel Comte i de Sagarriga (1632-1653)