Navigation Menu+

les franqueses

MONESTIR CISTERCENC de SANTA MARIA DE LES FRANQUESES • BALAGUER

monestir 2014

 

 

L’orde cistercenc neix al segle xi com una nova branca de l’orde benedictí que reprova la riquesa i el refinament de la vida per tornar als orígens de la regla de Sant Benet, que regula la vida diària a través de l’oració i el treball, «Ora et labora». Funden un monestir
a Cîteaux, localitat que en llatí s’anomena Cistercium (d’on pren el nom el nou orde dels monjos blancs). Durant els segles xii-xiii, es van fundar uns set-cents monestirs masculins i una quantitat semblant de femenins arreu d’Europa. Al segle xii, Europa experimenta una expansió de les tècniques del camp que comporta un increment de la productivitat. En aquest context, els monestirs cistercencs van dur a terme una intensa explotació agropecuària. L’èxit dels cistercencs se sustentava en la gran acumulació de terres, en la utilització de la mà d’obra (conversos i treballadors a sou), en una bona planificació i en una administració excel·lent. Els cistercencs van ser els millors explotadors de terres de l’època: van crear les granges (centres d’explotació agrícola innovadors), i van ser uns experts en piscicultura, en desforestació i en l’aprofitament de l’aigua i dels recursos industrials (molins).
A la Catalunya Nova, la dominació sarraïna va tenir una llarga durada (des del segle viii fins a mitjan segle xii). Balaguer va ser conquerit el 1105, i Lleida, el 1149. Calia repoblar les terres conquerides als sarraïns, i els cistercencs, que eren mestres consumats en explotacions agrícoles i ramaderes, hi van tenir un paper molt important: Poblet, Santes Creus, Vallbona…; i a la Noguera, Santa Maria de les Franqueses i Santa Maria de Vallverd.

dos monestirs cistercencs

Monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses i monestir de Santa Maria de Vallverd (Tragó de Noguera)
 

El monestir de Santa Maria de les Franqueses neix a les darreries del segle xii per voluntat dels comtes d’Urgell, que van demostrar una dedicació especial als monestirs del Cister, cosa que també responia a la necessitat de repoblar les terres recentment conquerides als sarraïns. Aigües avall de Balaguer, antiga capital del comtat d’Urgell, al marge dret del riu Segre, hi ha l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses. Només se’n manté sencera l’església dedicada a la Mare de Déu i les restes d’edificacions estructurades entorn del claustre que conformaven el monestir. L’església (segles xii-xiii) és de planta de creu llatina amb volta de canó, apuntada a la nau i semicircular al creuer. La capçalera és formada per un absis semicircular i il·luminada per tres finestres de doble esqueixada. En el transsepte s’obren dues absidioles que no es manifesten a l’exterior. L’edifici té tres portes, una rosassa imponent i un finestral gòtic a la façana. El monestir va ser fundat l’any 1186 per voluntat de la comtessa Dolça de Foix, vídua d’Ermengol VII, comte d’Urgell. El seu fill, Ermengol VIII, va fer donació d’unes terres per tal que hi fos aixecat un monestir dedicat a la Mare de Déu i adscrit a l’ordre del femení del Cister. El comte d’Urgell dotà el nou monestir amb 1.000 sous anuals durant deu anys. Malgrat que no n’hi ha constància documental, sembla que la vida monacal es va iniciar amb monges provinents de l’abadia de Vallbona de les Monges. Amb la finalitat de repoblar les terres, els comtes d’Urgell van concedir privilegis per atreure la gent (majoritàriament pagesos) mitjançant cartes de poblament (l’any 1174 s’atorgà la carta de poblament de Balaguer). La finalitat de tota carta de poblament o d’altres franquícies era atreure pobladors cap a un indret que interessava mantenir. D’aquí pot derivar el nom de Franqueses. Durant els primers temps, amb donacions i algunes adquisicions, la comunitat de les Franqueses va anar acumulant un important patrimoni que va fer créixer i prosperar el monestir.
Des que es va fundar, les donacions i la compra de terres del voltant del terme de les Franqueses i Balaguer (1186-1190) van anar augmentant amb la inclusió de tot tipus de béns materials (molins, salines, alous). Entre els anys 1206 i 1224 van disminuir les donacions. Es van adquirir terres a Menàrguens, Montmur, Baells. El monestir arribà a disposar de terres i altres possessions als millors llocs de la comarca de la Noguera, a les ribes del Segre, del Sió i del Farfanya. En aquesta època, la comunitat de les Franqueses era força nombrosa: una cinquantena de monges, quatre sacerdots, un diaca, un sotsdiaca i vuit serfs i, fins i tot, dues sarraïnes.
A partir del segle xiv, comença la decadència, motivada per la disminució de les donacions i les rendes, i per la crisi demogràfica i econòmica. Pels volts de 1470, el papa Sixt IV va expedir una butlla de supressió i va ordenar que totes les rendes fossin lliurades a l’abat de Poblet. El monestir de les Franqueses va passar a ser priorat de Poblet, i l’abat va disposar que dos monjos hi romanguessin per tal d’ocupar-se dels edificis i de les terres. Havent mantingut el monestir fins a l’any 1700 i davant la situació de ruïna econòmica,
l’abat de Poblet posà a la venda el priorat de les Franqueses amb les propietats i el monestir ja molt deteriorat. Aquest mateix any, Francesc de Portolà va adquirir el monestir, que passà a fer les funcions de magatzem, quadra i habitatge.
Durant la guerra civil, en la línia de front de 1938, l’església va esdevenir refugi de centenars de veïns de Balaguer. L’any 1984 el monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. A finals dels anys noranta, es van iniciar les primeres actuacions per a la salvaguarda del monestir encapçalades per l’Associació d’Amics de Santa Maria de les Franqueses. L’any 2003 la societat Identirama va adquirir la propietat del monestir i el seu entorn amb el designi de recuperar-lo i dedicar-lo a espai públic amb vocació pedagògica, i també propiciar la seva escaient inclusió a la ruta del Cister. Des del 2014 és propietat de l’Ajuntament de Balaguer.